dilluns, 2 d’abril de 2012

Brossa espacial


El 4 d'octubre de 1957, ara fa 55 anys, l'Sputnik 1 sortia disparat des del Kazakhstan i es convertia en el primer satèl·lit artificial de la història de la humanitat. Un mes més tard llençaven l'Sputnik 2, amb la famosa gossa Laika a bord. Aquell desembre, els EUA van intentar atrapar a la URSS amb el satèl·lit Vanguard TV3, però un accident va impedir que es posés en òrbita. Tot i això, al gener del 58, quatre mesos després de l'Sputnik 1, el primer satèl·lit nord-americà arribava a l'espai: l'Explorer 1. Havia començat la cursa espacial.
La guerra freda i la paranoia bel·licista dels dos països van servir, com a mínim, per catapultar els nostres coneixements sobre el cosmos i crear una xarxa de satèl·lits que actualment ens és útil per comunicar-nos, preveure el temps o navegar. És cert que també serveixen per espiar i per altres finalitats militars, però encara ens ha sortit prou bé: no sempre aconseguim treure'n alguna cosa útil de l'estupidesa humana i de l'esperit bèl·lic.
Des de llavors, el cel s'ha omplert de satèl·lits. Segons la UCS (Union of Concerned Scientists), l'1 de gener de 2012 hi havia 994 satèl·lits operatius a tot el món. Aquests satèl·lits pertanyen a una cinquantena de països diferents, però els EUA són, amb diferència, el país que en té més: 441. Tot seguit, Rússia amb 101 i la Xina amb 83.
Però en aquesta llista no hi apareixen els centenars de satèl·lits obsolets que segueixen orbitant al voltant del planeta, ni les peces d'aquests satèl·lits que, per culpa del seu desgast o d'un xoc, orbiten sense control per l'espai. Si a aquests aparells hi sumem la resta d'objectes que orbiten al voltant nostre sense cap finalitat, tindrem el que s'anomena brossa espacial.
Així doncs, després de 50 anys des de l'aparició dels primers residus espacials, ja toca començar a buscar solucions a aquest nou tipus de contaminació. Per començar, algunes xifres.
Segons el CNES, l'agència espacial francesa, com a mínim 34.000 objectes de més de 10 cm han estat observats pels radars i telescopis, dels quals 13.000 se segueixen regularment i estan inventariats. A banda d'aquests objectes de més de 10 cm, n'hi ha 200.000 que fan entre 1 i 10 cm i 35 milions que fan entre 0,1 i 1 cm. Dels que són més petits, se n'ha perdut el compte. Aquests objectes poden ser petites partícules de pintura, trossos de coets i satèl·lits o objectes relacionats amb les missions espacials (com un guant que va perdre l'astronauta Edward H. White o una càmera de fotos perduda per l'astronauta Michael Collins). Per petits que siguin, com que orbiten a grans velocitats poden impactar amb els satèl·lits i vehicles espacials, i fins i tot poden caure a terra i fer mal a algú. La probabilitat és baixa, naturalment, perquè l'espai és molt gran, però no es pot descartar. El satèl·lit francès CERISE, el 1996, va xocar amb un tros de brossa espacial i es va convertir en el primer objecte que impacta a l'espai. Des de llavors, altres aparells, com el telescopi espacial Hubble, han rebut impactes de brossa espacial. I pel que fa a la que cau del cel, el primer cas conegut és el de Lottie Williams, una dona a qui va caure un tros de brossa espacial a sobre... i va sobreviure per explicar-ho.
Tot plegat pot semblar una tonteria. Això, com a mínim, és el que s'ha considerat fins ara: l'espai és massa gran com per preocupar-nos per la brossa que hi llencem. Però cada any es fan entre 60 i 100 llançaments de coets i satèl·lits, i cada cop hi ha més aparells obsolets que, en xocar i desfer-se, multipliquen el nombre de peces que orbiten al voltant del nostre planeta. Fins i tot la NASA ja té un projecte per estudiar i buscar mesures per frenar l'expansió d'aquest tipus de contaminació. 
Al principi de la revolució industrial ningú no feia cap cas de la contaminació que generava la indústria perquè es considerava que el planeta era infinit i ho podia assumir. Ara que hem vist que tenim un problema amb els nostres residus terrestres ja és tard per evitar la destrucció de molts ecosistemes. Ens passarà el mateix a l'espai o aquest cop ens adonarem a temps del que estem fent i buscarem una solució?

Fonts:
  1. Sputnik 1: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sputnik_1
  2. Sputnik 2: http://es.wikipedia.org/wiki/Sputnik_2
  3. Vanguard TV3: http://es.wikipedia.org/wiki/Vanguard_TV3
  4. Explorer 1: http://ca.wikipedia.org/wiki/Explorer_1
  5. Quants satèl·lits artificials hi ha: http://www.ucsusa.org/nuclear_weapons_and_global_security/space_weapons/technical_issues/ucs-satellite-database.html
  6. El CNES, l'agència espacial francesa: http://www.cnes.fr
  7. Recompte del CNES sobre la brossa espacial: http://debris-spatiaux.cnes.fr/english/index_eng.html
  8. El satèl·lit CERISE: http://en.wikipedia.org/wiki/Cerise_%28satellite%29
  9. El cas de Lottie Williams: http://abcnews.go.com/Technology/story?id=98700&page=1#.T2do4dmse3E
  10. Programa de la NASA sobre la brossa espacial: http://www.orbitaldebris.jsc.nasa.gov/
     
     
   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada