diumenge, 1 de gener de 2012

L'antropocè: quan les eres geològiques les fem nosaltres


S'acaba el 2011 i comença el 2012, però podria començar demà passat o d'aquí tres mesos, perquè tot i que els nostres anys corresponen a la durada d'una revolució del nostre planeta al voltant del Sol, el punt d'inici és absolutament aleatori. O podríem comptar amb el calendari islàmic, i seríem al 1433, o amb el calendari nepalès, i seríem al 2068, o amb qualsevol dels calendaris que encara s'usen actualment. I també podríem ser a l'any 3517 si encara comptéssim com els romans o a l'any 256 si comptéssim, segons una predilecció personal, a partir del naixement de Wolfgang Amadeus Mozart. El que sí que és cert és que els anys, els comptem com els comptem, són una manera molt interessant de posar ordre al probablement infinit oceà del temps. Per ordenar períodes més llargs, com ara el temps que ha passat des de la invenció de l'escriptura fins ara, els historiadors han donat nom a diverses èpoques com ara l'edat mitjana, el Renaixement, l'antiguitat o l'època moderna. Per períodes anteriors de l'evolució de la nostra espècie fem servir termes com neolític o paleolític. Però per estudiar la història del nostre planeta i de l'univers aquests períodes són massa curts i ens serveixen de poc. Quan volem parlar de lapses de temps realment grans fem servir els eons, les eres i els períodes. El cambrià (542 milions d'anys a 488 Ma) és el període on es va produir l'explosió de vida més important de la història, amb l'aparició dels organismes pluricel·lulars; durant el permià (fa 251 Ma) es va produir la tercera extinció massiva d'espècies, la més important fins ara; durant el triàsic, el juràssic i el cretaci (entre 250 i 65 Ma) els dinosaures van dominar el planeta.
Actualment, i seguint aquesta nomenclatura, ens trobem a l'holocè, que va començar fa 11.000 anys, al final de l'última glaciació, i que ha vist com els humans descobríem l'agricultura i... bé, la resta de coses que hem fet des de llavors. Però no tothom hi està d'acord. Fa uns anys, el premi Nobel de química Paul Crutzen va proposar una idea força polèmica però que amb el temps va guanyant adeptes: des de la revolució industrial, l'holocè s'ha acabat i hem entrat a l'antropocè, l'era dels humans. I això no és perquè ens creiem el melic del món sinó perquè en els últims anys la nostra activitat ha modificat el planeta fins al punt d'afectar la resta d'espècies vives i tots els ecosistemes on viuen.
Les dades parlen per si soles, i n'hi ha prou amb donar un cop d'ull a aquests gràfics per entendre per què hi ha tanta gent que defensa aquesta nova nomenclatura. En pocs anys, l'impacte de la nostra espècie sobre el planeta s'ha disparat: s'ha disparat la població, la urbanització dels espais, la concentració de CO2, metà i òxid nitrós a l'atmosfera, el consum de fertilitzants i pesticides, les inundacions, l'ús d'aigua potable, la desforestació, la contaminació de rius i llacs, el consum de fusta, minerals i combustibles fòssils i l'extinció d'espècies. Aquests canvis són tan profunds que afectaran la vida al planeta durant mil·lennis, fins i tot si som prou intel·ligents com per posar-hi fre i evitar una catàstrofe.
Si no hi fem alguna cosa, d'aquí milions d'anys les espècies intel·ligents que estudiïn el nostre planeta definiran l'antropocè com l'era de la sisena extinció massiva, com si es tractés d'un nou permià.

Fonts:

  1. Llistat de calendaris en ús actualment: http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_calendars
  2. El Nobel de química Paul Crutzen, especialista en el forat de la capa d'ozó: http://ca.wikipedia.org/wiki/Paul_Jozef_Crutzen
  3. Globaïa, una interessantíssima web plena de dades sobre l'antropocè: http://www.globaia.org/en/anthropocene/
  4. Els gràfics que demostren l'augment exponencial de l'impacte de la nostra espècie: http://www.globaia.org/en/anthropocene/the_anthropocene_igbp_globaia.jpg
  5. Les extincions massives: http://ca.wikipedia.org/wiki/Extinci%C3%B3#Extincions_massives
   
    
    
    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada