diumenge, 8 de gener de 2012

Els boscos d'Europa


El 2011 ha estat l'any internacional dels boscos i, gràcies a aquesta iniciativa de les Nacions Unides, als mitjans se n'ha parlat una mica. Pel que hem pogut llegir al llarg de l'any, sembla que als boscos d'Europa i d'Amèrica del Nord no els va malament, sobretot si ho comparem amb els de la resta de continents, on la desforestació augmenta a velocitats alarmants i els boscos primaris, aquells que mai no han estat explotats ni influenciats per l'ésser humà, estan en perill d'extinció. Algunes dades: Amèrica Llatina i el Carib, amb el 57% dels boscos primaris del planeta, són les zones on la desforestació és més forta, amb desenes de milers d'hectàrees de bosc talades cada any per convertir-les en zones agrícoles; a l'Àfrica i l'Àsia, tot i que les zones protegides i els parcs naturals augmenten, el bosc autòcton desapareix ràpidament; la Xina, l'Índia i el Vietnam planten boscos nous per substituir els primaris, però la biodiversitat i la qualitat d'aquests boscos joves no té res a veure amb la d'un bosc vell. A Europa, per contra, els boscos augmenten; i el país on més augmenten, segons la FAO, és Espanya, amb 118.500 hectàrees noves de bosc cada any. Això, com a mínim, és el que diuen les estadístiques. Però mirem-nos-ho amb una mica més de cura i veurem que hi ha gat amagat.
Per començar, les estadístiques compten els grans boscos de Rússia, que s'estenen fins als confins d'Àsia, com a boscos europeus. Aquests boscos, que ocupen 800 milions d'hectàrees, representen el 80% dels boscos d'Europa, és a dir, que la major part dels boscos "europeus" estan fora d'Europa. Comencem bé. La resta de països tenen masses forestals molt més petites: Suècia, amb 28 milions d'hectàrees, Finlàndia amb 22 i Espanya amb 18,5 són els següents a la llista de països amb més massa forestal, unes xifres molt més modestes. Una part del creixement de la massa forestal europea s'atribueix a les repoblacions dels anys 40 a 60 i a l'expansió natural dels boscos cap a zones agrícoles abandonades o cap a prats de muntanya on, amb la desaparició dels ramats que arrencaven els plançons, els arbres ho han colonitzat tot. I sí, aquest és un fenomen important al medi rural europeu, però sembla que la part del lleó se l'enduen els cultius forestals, que és la manera com realment augmenta la massa d'arbres al continent. Segons alguns observadors, la FAO fa malament comptant els cultius de pins, xops i eucaliptus com a boscos, perquè encara que siguin arbres no tenen cap de les característiques d'un bosc. Tenen molt poca diversitat (un sol tipus d'arbre, poca vegetació al subsòl i pràcticament cap animal) i, per la forma de talar-los, no ajuden a fixar el sòl com la resta de boscos. A més, són plantacions joves que es tallen de seguida que els arbres tenen la mida justa per treure'n profit i fer-ne paper o fusta de mala qualitat. Aquestes plantacions, doncs, s'haurien de comptar com a zona agrícola, no com a forestal. I s'hauria d'especificar que el creixement forestal europeu es basa, clarament, en aquest model de cultiu. 
L'altra raó per la qual no és gaire prudent atribuir-nos una bona gestió de boscos en comparació amb altres continents és que seria molt hipòcrita. Els dos principals consumidors de fusta tropical del món són, curiosament, els EUA i la Unió Europea. I el mateix passa amb els productes que es conreen als monocultius guanyats a base de desforestar Amèrica del Sud, l'Àfrica i l'Àsia: s'hi planta soja per engreixar el bestiar que ens mengem nosaltres, cotó, lli i cuir per la nostra roba, cereals, palma i remolatxa per fer biocombustibles pels nostres vehicles, etc. És a dir, que els qui estem desforestant el planeta som els consumidors dels països rics, no els habitants de l'Amazònia, de les selves tropicals africanes o dels boscos del sud-est asiàtic. Com a mínim, no donem lliçons sobre com gestionar els boscos amb l'excusa que els nostres estan relativament sans. 
La solució, segons llegim en aquest informe conjunt de Greenpeace, Ecologistas en acción, SEO Birdlife i WWF sobre els problemes dels boscos europeus, passa per gestionar millor els nostres boscos, d'on podríem treure molta més fusta i biomassa de la que en traiem actualment, cosa que ens permetria importar-ne menys, desforestar menys boscos tropicals i evitar incendis als nostres boscos, que cremen perquè no estan ben gestionats. A Espanya, per exemple, el foc arrasa cada any una superfície de 150.000 ha. I també, per ser coherents, podem reduir el consum dels productes derivats de la desforestació del Tercer Món, com per exemple la carn.

Fonts:
  1. Article optimista sobre els boscos espanyols: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Presumamos/bosques/elpepusoc/20110415elpepusoc_7/Tes
  2. Bosc primari: http://ca.wikipedia.org/wiki/Bosc_primari
  3. Informe de la FAO "El estado de los bosques del mundo" (2011):   http://www.fao.org/docrep/013/i2000s/i2000s.pdf
  4. Informe de WWF España "Bosques españoles: los bosques que nos quedan y propuestas de WWF para su restauración" (2009): http://assets.wwfspain.panda.org/downloads/gap.pdf
  5. Informe conjunt de Greenpeace, Ecologistas en acción, SEO Birdlife i WWF "La UE ante los problemas de los bosques europeos" (2010): http://awsassets.wwf.es/downloads/documento_conjunto_conf_bosques_valsain_6_7_abril_.pdf
  6. Article de Donant dades sobre el consum excessiu de carn: http://www.donantdades.com/2011/04/sobrevivim-gracies-als-vegetarians.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada