diumenge, 30 d’octubre de 2011

El ciberactivisme i la Twitter revolution


Durant la sèrie de revoltes als països del Magrib i l'Orient Mitjà que va començar amb la immolació de Mohamed Bouazizi a Tunísia el desembre del 2010 i que coneixem com a Primavera Àrab, les noves tecnologies hi van tenir un paper fonamental. Els historiadors del futur jutjaran quin va ser exactament aquest paper i si va ser determinant o no, però en tot cas és evident que bona part de les mobilitzacions es van canalitzar a través del Twitter, el Facebook i els blogs personals d'un munt d'activistes. No era la primera vegada, ni molt menys, que Internet, les xarxes socials i els telèfons mòbils apareixien en les manifestacions populars: ja havien aparegut durant les revoltes del 2009 posteriors a les eleccions presidencials de l'Iran o les eleccions parlamentàries de Moldàvia, durant les revoltes del mateix any a Xinjiang, a l'oest de la Xina o fins i tot, per posar un cas més proper, durant les manifestacions d'indignació contra la manipulació informativa després dels atemptats del 2004 a Madrid, que van ser convocades i seguides per sms i que, sense aquest canal de comunicació, probablement no haurien tingut tanta importància. Però ha estat durant les revoltes àrabs que la societat ha pres consciència del paper fonamental que poden jugar aquestes eines en el món de l'activisme.
Entre els teòrics del tema no hi ha consens sobre si realment aquestes eines juguen un paper tan important com diuen els ciberutòpics o per contra, com sostenen els ciberescèptics, tot això s'ha magnificat molt. És un debat que durarà anys i que donarà feina als sociòlegs i politòlegs del futur. Però sí que hi ha una cosa clara: les noves tecnologies cada cop estan més presents en els moviments socials i tenen un paper més actiu en qualsevol tipus d'activisme.
I no només en els grans esdeveniments històrics (el que el professor Evgeny Morozov, un dels ciberescèptics més influents, va batejar amb el nom de "revoltes Twitter" en un famós article al seu blog). Al món hi ha milers de ciberactivistes que fan servir les eines informàtiques per fer arribar el seu missatge, coordinar campanyes o, senzillament, mantenir-se en contacte amb altres activistes. D'aquest tipus d'activistes n'hi ha a tot arreu, però on prenen més importància és en països on la repressió contra la llibertat d'expressió és major i on els drets democràtics estan més qüestionats. Quan l'exèrcit o la policia impedeix als manifestants sortir al carrer, sempre els queda l'altra plaça pública: Internet. Un exemple molt clar és el de l'Arabia Saudita, on la major part dels bloguers són dones que no tenen cap altre mitjà per expressar les seves queixes, com s'extreu d'un informe de Reporters sense fronteres (RSF). Naturalment, la repressió contra els ciberactivistes, tot i que sovint són més difícils de caçar que els activistes "analògics", també és cada cop més important. Segons les estimacions de RSF, en el que portem d'any 123 ciberactivistes han estat empresonats, 70 dels quals a la Xina. El segon país amb més internautes empresonats és l'Iran amb 20, seguit del Vietnam amb 17 i Síria amb 4. El creixement del ciberactivisme (i de la repressió) es pot veure clarament en aquestes dades: el 2010 al món es van empresonar 109 internautes contra els 123 d'aquest any, i el 2009 van ser 83, 58 el 2008, 50 el 2007... Creix la força del ciberactivisme i també la censura i la repressió. Les autoritats saudites, per exemple, admeten tenir bloquejades 400.000 webs, entre elles nombroses plataformes de blogs. La Xina té un exèrcit de 40.000 censors que es dediquen a rastrejar la xarxa buscant qualsevol acte de dissidència per bloquejar-lo. Al món, un de cada tres internautes no té accés lliure a la xarxa, segons dades de RSF.
Però Internet és un camp molt gran on és molt difícil posar-hi tanques, i és per això que els censors, cada cop més, prefereixen manipular els continguts que simplement tallar la connexió o bloquejar una web. Molts governs tenen equips d'agents que es dediquen a enterrar els missatges negatius contra el règim que troben a la xarxa sota milers de missatges positius presumiblement escrits per altres ciutadans. Probablement, aquest serà el camí de la censura i la repressió en el futur, perquè ha quedat clar que la censura pura i dura és ineficient: els ciberactivistes sempre trobaran un forat per on colar-se. Si us interessa el que s'està coent al món, busqueu als blogs i a les xarxes socials. I per començar, podeu donar un cop d'ull al nostre Twitter!

Fonts:

  1. La primavera àrab: http://www.324.cat/especial/2094/altres/Revolta-al-mon-arab
  2. Una bona manera d'introduir-se a la blogosfera dels països del Magreb i l'Orient mitjà és el blog de la periodista Lali Sandiumenge  Guerreros del Teclado: http://sajafia.blogspot.com (del 2007 a la Primavera Àrab) i http://blogs.lavanguardia.com/guerreros-del-teclado/ (els últims mesos)
  3. El debat entre ciberutòpics i ciberescèptics: http://www.lanacion.com.ar/1356884-ciberutopicos-v-ciberescepticos
  4. El post sobre la revolta a Moldàvia on es va encunyar el terme "revolta twitter": http://neteffect.foreignpolicy.com/posts/2009/04/07/moldovas_twitter_revolution
  5. Informe Enemigos de Internet 2011 de Reporters Sense Fronteres (RSF): files.rsf-es.org/200000877-dcb20ddac0/RSF_ENEMIGOS_DE_INTERNET_2011.pdf
  6. El baròmetre de la llibertat de premsa 2011 de RSF: http://es.rsf.org/
  7. Un article de Donant dades sobre la censura a Internet: http://www.donantdades.com/2010/10/la-censura-internet.html
  8. Article al diari Liberation (21/08/2011) sobre la censura a Internet a la Xina: http://www.liberation.fr/monde/01012357064-pekin-s-acharne-contre-les-microblogs
  9. El Twitter de Donant dades:  https://twitter.com/#!/Donantdades
  10. Article de Manuel Castells sobre les implicacions polítiques d'aquests moviments: http://www.lavanguardia.com/politica/20111022/54234096793/movimiento-y-politica.html
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada