diumenge, 12 de juny de 2011

Viure en un abocador d'escombraries


Moltes de les grans ciutats del Tercer Món no tenen una gestió eficient dels seus residus i es limiten a abocar-los en grans extensions de terreny als afores de la ciutat. Sovint, aquests abocadors on es barreja la brossa urbana, els residus industrials i la runa provinent de la construcció no estan preparats per rebre tantes tones diàries de residus. La brossa s'acumula, el metà i altres gasos provinents de la descomposició s'alliberen a l'atmosfera en núvols grisos que es veuen a quilòmetres de distància i les filtracions d'aigües residuals i de líquids tòxics provinents de la indústria es filtren als rius, llacs i aqüífers propers, que queden absolutament contaminats. Quan les ciutats veïnes creixen acaben envoltant aquests abocadors, que es converteixen en un barri més. I com passa sempre en aquests casos, els més pobres d'entre els pobres acaben vivint i treballant allà. Abocadors com el de Jardim Gramacho a Rio de Janeiro, Bantar Gebang a Indonèsia o La Chureca al barri de Acahualinca, als afores de Managua, són exemples d'abocadors convertits en barris.
A La Chureca, per exemple, l'abocador més gran d'Amèrica Central, hi ha 2000 cases de llauna i cartrons construïdes entre la brossa. Cap d'elles no disposa d'aigua, llum ni serveis bàsics. Els seus habitants viuen a l'abocador i de l'abocador, perquè es passen el dia furgant entre les deixalles per trobar alguna cosa per vendre o per menjar.  El 70% de la població del barri es dedica a la recol·lecció d'escombraries, nens inclosos. La manca d'educació i d'esperances ha disparat el consum d'alcohol i drogues entre els joves i adolescents. És una situació dramàtica.
Quan veiem imatges de misèria extrema com les de La Chureca als mitjans de comunicació sovint vénen acompanyades de la sensació que no hi ha res a fer, que no és possible acabar amb la pobresa perquè és massa generalitzada i ni tan sols destinant tots els recursos del planeta seria possible posar-hi fi. Naturalment, és mentida: els recursos hi són i la única cosa que fa falta per girar la truita és voluntat política.
Un exemple: l'Agència espanyola de cooperació internacional va aprovar el 2008 un projecte per solucionar els problemes de La Chureca. És el projecte de cooperació internacional al qual el govern espanyol ha destinat més diners: 30 milions d'euros. El resultat: el 2012 s'haurà acabat de segellar l'antic abocador, s'haurà construït un nou abocador controlat i una planta de tractament de residus moderna (que de passada donarà una feina estable i digna als habitants del barri) i s'hauran construït 260 cases de protecció oficial que substituiran les barraques de llauna.
Es pot pensar que només és una acció puntual enmig de tants casos, d'acord. I també es pot objectar que el cost és força alt. Però, com sempre, tot depèn de les nostres prioritats. Amb el que costa una de les fragates F100 que té l'exèrcit espanyol, 517 milions d'euros, es podrien condicionar 17 abocadors com el de La Chureca. Vist així ja no sembla tan car ni tan difícil de dur a terme, no?

Fonts:

  1. L'abocador de Jardim Gramacho, a Rio de Janeiro: http://cine-invisible.blogs.fotogramas.es/tag/jardim-gramacho/
  2. L'abocador de Bantar Gebang, a Indonèsia: http://www.lavozdegalicia.es/sociedad/2010/01/29/00031264763219118971216.htm
  3. L'abocador de La Chureca, a Nicaragua: http://www.el-tesoro.org/
  4. L'abocador de La Chureca vist des de l'aire: http://maps.google.es/maps?f=q&source=s_q&hl=ca&geocode=&q=+12%C2%B0+9%2756.07%22N++86%C2%B018%2722.94%22O&aq=&sll=-22.713484,-43.259438&sspn=0.101026,0.220757&ie=UTF8&ll=12.163359,-86.314709&spn=0.006691,0.021973&t=h&z=16
  5.  L'Agència espanyola de cooperació internacional i el projecte de Nicaragua: http://www.aecid.org.ni/coop-bilateral/proyecto/30-programa-integral-de-desarrollo-
  6. Fitxa tècnica del programa de La Chureca: http://www.aecid.org.ni/files/proyecto/1249505686_Ficha%20pyto%20La%20Chureca.pdf
  7. Un documental sobre La Chureca: http://vimeo.com/24503032
  8. Quant costa una fragata F100: http://www.donantdades.com/2010/07/les-fragates-f100-de-larmada-espanyola.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada