diumenge, 26 de juny de 2011

El Tercer Món del passat


Dels molts tòpics falsos sobre la pobresa, un dels més repetits és que és inevitable. Naturalment, aquest argument s'acompanya d'altres prejudicis: els països pobres ho són per culpa seva, als seus habitants no els agrada treballar, la seva cultura és així, sempre han estat pobres i sempre ho seran, etc. Per desmuntar aquests mites és molt útil fer un breu passeig pel Tercer Món del passat: les coses no sempre han estat així, i poden tornar a canviar.
Comencem. Els romans, per exemple, també compartien aquests prejudicis sobre els països pobres, però ho aplicaven a altres països. Corneli Tàcit, un dels grans historiadors romans, va escriure a finals del segle I un llibre sobre els costums dels pobles germànics on, tot i defensar la seva superioritat moral sobre la "depravada Roma", els descrivia com un poble endarrerit i miserable, sense cap de les comoditats de la vida moderna... d'aquells temps. Les coses han canviat molt des d'aleshores, però en aquell temps un habitant de la província romana de Cirenaica (l'actual Líbia) veia als habitants de les illes britàniques amb els mateixos ulls que avui un parisenc veu un etíop.   
Un altre exemple interessant és el de l'escriptora anglesa Mary Wollstonecraft, una de les primeres pensadores feministes i mare de Mary Shelley, que a finals del segle XVIII va publicar un llibre interessantíssim sobre els seus viatges per Suècia, Noruega i Dinamarca. El llibre, en forma de cartes, retrata uns països escandinaus molt diferents dels actuals, molt pobres, sense cap tipus d'indústria, tancats al món exterior. L'autora reprodueix molts dels tòpics que els viatgers actuals tenen dels països pobres: sempre ha estat un lloc miserable, els seus habitants no fan res per sortir de la pobresa, és una qüestió de caràcters i els escandinaus sempre seran pobres perquè no tenen el que cal per canviar. Però les coses han canviat bastant, no?
Amb aquests precedents no costa gaire fer un exercici de política ficció i imaginar un futur on Bolívia, Mali i Bangla Desh siguin els països on es viu millor. Davant d'una idea així podem somriure però tinguem en compte que, fa un segle, ningú no hauria apostat res pel futur del Brasil, l'Índia o la Xina, i actualment ja no sembla tan extravagant pensar que en pocs anys es poden convertir en les tres principals potències mundials.

Fonts:

  1. Corneli TÀCIT: http://ca.wikipedia.org/wiki/T%C3%A0cit
  2. Mary WOLLSTONECRAFT. Cartes sobre Suècia, Noruega i Dinamarca: http://www.tresiquatre.com/cataleg_ficha.php?id=GI006

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada